Tricotin Tricotan

Joguines teixides per gent GRAN


Deixa un comentari

Diuen les àvies…(8)

“La senyoreta tenia un llibre de poesia del Maragall amagat perquè no perdessim el català”

La memòria de les àvies que participen als tallers de ganxet de Tricotin Tricotan està marcada per fets històrics de gran trascendència. Fins i tot algunes d’elles, que ara sobrepassen els 80 anys, van enllaçar la Segona República amb la Guerra Civil, la Dictadura i la Transició, i a cadascuna de les etapes van ser nombroses les mostres espontànies per preservar la llengua i cultura catalanes.

escuela-republicana-en-la-escuela-fusilada

En aquest sentit, l’escola sempre ha tingut una especial importància. Amb la proclamació de la República catalana l’abril del 1931, l’educació va anar molt lligada a la difusió de la cultura catalana, a més d’assentar les bases d’un ensenyament lliure, laïc i igualitari. L’arribada del règim franquista finalitzada la Guerra Civil va significar un gir complet per a l’ensenyament, i les mestres estaven obligades a perllongar a l’escola els valors de la família, a la vegada que tenien prohibit vehicular el català.

fra-escola-nacional-pilar-primo1.preview

Però la transmissió oral a les cases i la valentia d’alguns professors i professores per seguir llegint en la llengua pròpia, han ajudat a preservar la riquesa cultural de Catalunya.

“La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant” (Joan Maragall)


Deixa un comentari

Les àvies s’autogestionen i segueixen apostant pel projecte!

DSC_0223 DSC_0222DSC_0475

Ja són varis els exemples de grups d’àvies que han seguit teixint joguines de ganxet, una vegada finalitzat el període de contractació com a monitora en què una de les membres de la nostra associació presenciava els tallers per ensenyar els patrons. Aquest trimestre són el Casal de la Verneda, el de la Violeta de Gràcia, els Habitatges de gent gran i les àvies cosidores de Baixem al Carrer i Acompanyament de la Gent Gran que s’han animat a continuar participant en el projecte de manera autogestionada.

Sense oblidar el cas excepcional del Casal de Sant Martí, la primera entitat que va confiar en Tricotin Tricotan l’octubre del 2012 i que des de llavors han donat vida a moltíssims ninos. Amb elles hem encetat fa poc el nostre sisè patró.

Cal dir però que establim un contacte constant amb els grups d’àvies perquè continuin sentint-se partícipes dintre del projecte i en aquest sentit han estat de gran ajuda les voluntàries que s’han ofert per fer-ne el seguiment i ensenyar els nous patrons.


1 comentari

Paquets i més paquets de llanes solidàries…

AdR

El post d’aquesta setmana feia molt de temps que el volíem escriure perquè des de l’inici de Tricotin Tricotan han estat moltes les donacions de material que hem rebut, i sense elles res no hagués estat possible.

La primera empresa catalana que va confiar en nosaltres quan el projecte estava encara en la seva fase inicial va ser Antonio del Río, amb més de 45 anys d’experiència en el sector de la fabricació i venta de diferents articles relacionats amb les filatures per a les labors. Caixes senceres de llanes de primera qualitat i agulles de ganxet van servir per cobrir els primers tallers de ganxet als casals i residències de gent gran. I la col·laboració s’ha estès fins a dia d’avui amb d’altres entregues gratuïtes de material.

Coats

DMC

A aquesta iniciativa es van sumar també dues altres empreses internacionals amb seu a Barcelona. COATS i DMC van enterar-se del projecte i van fer un generós enviament de llanes, agulles i fils de tots colors.

la foto

No menys importants han estat les donacions individuals que han fet tant les pròpies àvies com moltes persones que a títol particular ens han ofert bosses amb llanes de totes formes i textures, entre d’altres coses.

Gràcies a totes aquestes donacions, i també al pagament d’una partida de material per part de la Fundació Pere Tarrés, s’han impartit tallers a 7 centres de gent gran i s’han donat més de 200 joguines a 5 entitats de nens i nenes en risc d’exclusió social.

Moltes gràcies a tots aquells que ens han ajudat a fer-ho possible!

Aprofitem també per fer una crida i animar a d’altres empreses i particulars perquè ens cedeixin material, sobretot quan a la boata (farcit de coixí), agulles de ganxet i agulles llaneres.


Deixa un comentari

Awicha, un projecte social a La Paz, Bolívia

SudAmèrica2013 205

Comencem el nou any amb un reportatge d’una de les membres de Tricotin Tricotan, que al llarg dels últims mesos ha viatjat per Sud Amèrica amb la intenció de conèixer, entre d’altres, projectes socials creats per les pròpies comunitats locals. Un d’ells ha estat Awicha (“àvia” en idioma aymara), un taller d’artesanies i alhora un emprendiment productiu comunitari en el que persones grans teixeixen amb llana d’alpaca peces de vestir d’alta qualitat.

SudAmèrica2013 169

Aquesta iniciativa va ser concebuda com una alternativa d’autososteniment econòmic de dos habitatges comunitaris per a gent gran i cinc menjadors també per a gent gran. Va nèixer fa 30 anys quan les àvies vingudes de zones rurals a la capital de Bolívia, La Paz, es van associar per a cobrir les seves pròpies necessitats d’habitatge i salut.

Actualment varis projectes, entre ells el taller d’artesania, dos centres materno-infantils i un centre de medicina tradicional integren la Comunidad Aymaras Urbanos de Pampahasi (CAUP).

SudAmèrica2013 207

Les àvies són les sòcies del taller d’artesanies i cadascuna en funció de les seves aptituds i possibilitats té una tasca assignada. Hi ha qui cria les alpaques, la llana de les quals serà utilitzada posteriorment o bé per vendre o bé per teixir. Hi ha qui fila, una tècnica consistent en unir diferents fibres fins a obtenir fil i finalment hi ha qui teixeix els vestits que seran o bé exportats o bé venuts.

SudAmèrica2013 214

La llana i teixits que produeixen són 100% natuals, sense tints de cap tipus i de pèl d’animal creats en el seu ambient natiu.

SudAmèrica2013 210

Ens explicaven finalment les àvies del projecte Awicha que no només tracten de vendre productes de bona qualitat per a autofinançar-se sinó també reafirmar la seva identitat cultural i per aconseguir un comerç en el que tan productors i com consumidors “construïm una relació de respecte mutu entre éssers humans i naturalesa”.