Tricotin Tricotan

Un altre grup de nens i nenes de 5 anys de la Fundació Pare Manel de Nou Barris va rebre les joguines de ganxet aquest mes de novembre. La donació es va fer a càrrec de les àvies del Casal de gent gran de la Vall d’Hebron que, per segona vegada consecutiva, van participar a una trobada. Aquesta vegada van oferir unes 13 joguines, que havien teixit durant el taller d’abans de l’estiu. I si bé aquest nou curs escolar no participen al projecte, s’han inspirat en la idea de Tricotin Tricotan i fan actualment tallers de roba infantil de ganxet per donar-los a nens i nenes en dificultats.

Per la seva banda, els nens i nenes de la Fundació Pare Manel escoltaven entusiasmats les indicacions del taller de pompons com a activitat d’intercanvi intergeneracional. Entre cançons, preguntes curioses i somriures, es va teixir un lligam de complicitat i agraïment que de ben segur perdurarà a la memòria de tots els participants, petits i grans!

“La ira en el perchero, el rencor en el paragüero, las lágrimas en el felpudo…y a la calle!!”

Un autèntic crit a la vida i al positivisme és el que desprèn la dita popular que va dir una de les àvies durant el taller de ganxet. La nostra secció de cada final de mes ret avui un homenatge a totes aquelles persones grans que, malgrat el pes dels anys, l’artrosis, els drames familiars del passat,  la mala visió, la soledat o els problemes de movilitat, s’aixequen cada matí amb empenta per seguir actives, cultivant la creativitat, les relacions socials i l’intercanvi d’experiències i coneixements.

De fet, hi ha un concepte més tècnic que recull la mateixa idea: l’envelliment actiu. És el rol actiu i positiu que té la gent gran dins de la societat, tant en referència a la seva capacitat per assolir el màxim desenvolupament personal i aprendre noves coses, com en relació a les aportacions que la seva participació contribueix en la millora de la societat. I és d’aquesta manera que les activitats diverses orientades a la gent gran, com per exemple els tallers de ganxet del projecte Tricotin Tricotan, són un instrument que actua en aquestes dues vessants.

Així, ens sumem a les àvies i avis que exclamen un gran NO! enfront dels estereotips paternalistes i assistencialistes que relacionen la gent gran amb malaltia, actitud passiva o inactivitat.

En dos mesos i mig, les àvies dels Habitatges per a Gent Gran del Clot, han arribat a teixir 18 joguines! Aquesta generosa aportació al projecte Tricotin Tricotan ha culminat aquesta setmana amb la donació dels ninos de ganxet a la Ludoteca del barri de Roquetes de la Fundació Pare Manel.

Aquesta entitat, creada el 2004 pel conegut sacerdot del mateix nom, impulsa als barris de Verdum i Roquetes projectes d’acció social i educativa que defensin el desenvolupament dels drets i de la qualitat de vida de totes les persones que pateixen exclusió i marginació social, posant especial atenció a la infància i joventut, al món penitenciari i al desenvolupament comunitari.

L’activitat que vam organitzar plegats va destacar pel taller de pompons. A la vegada que les àvies ensenyaven amb molta dedicació com anar enrotllant la llana, els nens i nenes, de l’edat de 4 anys, van demostrar la seva fusta d’artistes! Al treballar amb el mateix material amb que les àvies havien teixit les joguines, la llana, els nens i nenes van poder experimentar el valor de les coses fetes a mà, i també van entendre l’afecte amb que les àvies havien teixit unes joguines pensades especialment per ells.

A més a més de la Fundació Pare Manel, volíem agrair la presència de la voluntària Maria i de les dinamitzadores dels Habitatges per a Gent Gran, que també ens van acompanyar durant la trobada.

Avui us parlem d’una iniciativa intergeneracional que ajuda a entendre a les famílies, i sobretot als més petits, les conseqüències de l’envelliment i les malalties degeneratives en l’àmbit familiar. D’una manera senzilla i instructiva, el llibre “L’àvia necessita petonets“, d’Ana Bergua i Carme Sala, exalta el valuós paper dels avis i àvies i, des d’una perspectiva de respecte envers les persones grans, proposen una resposta positiva per afrontar aquest tipus de situacions: l’amor i l’afecte.

Publicat l’any 2011, en dos mesos es va exhaurir la primera edició en català. Aquest fet demostra la necessitat d’aquest tipus de publicacions per poder fer front, de la millor manera possible, a una malaltia com l’Alzheimer, que afecta actualment a unes 112.000 persones a Catalunya.

10 són les àvies que des de fa dos dilluns teixeixen joguines de ganxet al Centre de cultura popular de la Violeta, situat a l’històric edifici de l’antic casino de la Vila de Gràcia construït l’any 1893. Aquest espai viu de la història i l’identitat del barri, dóna cabuda a diferents entitats del districte, i una d’elles és l’Espai per a la Gent Gran on s’emmarca el taller de Tricotin Tricotan.

Sota la llum natural d’una original claraboia, a la sala s’hi respira una gran concentració. Diuen que fer ganxet relaxa i, en aquest cas, es nota que aquesta tècnica evadeix l’esperit i la ment. Algunes de les àvies no havien fet mai ganxet però se’n surten perfectament i d’altres són cosidores de puntes de coixí i ja van molt avançades, però totes aporten el seu valuós granet de sorra per col·laborar amb el projecte. De moment, ja tenim fetes pilotes de colors per a la propera trobada amb els nens i nenes!

“Els nens ara només volen ordinadors”

Avui és final de mes i com sempre us proposem una nova frase que ha dit una de les àvies durant els tallers de ganxet i que fa referència als enormes canvis que ha presenciat la gent gran al llarg de la seva vida, pel que fa a l’evolució de les noves tecnologies.

Per la situació social que van viure quan eren petits, no tenien gaire joguines, i moltes vegades les fabricaven ells mateixos reutilitzant qualsevol material. A més a més, hi havia molts més jocs que es feien en grup al carrer com ara les gomes, la corda o la xarranca.

Al llarg de dues generacions els canvis van començar a esglaonar-se, fins que la màquina d’escriure va deixar pas als ordinadors en un moment en què ja tenien néts i nétes petits que començaven a aprendre com utilitzar els primers programes informàtics a l’escola.

Fa només uns 25 anys d’aquests primers ordinadors tan rudimentaris i aparatosos, i ara el món avança al so de les tecnologies més punteres i d’última generació. Donat que la incidència d’’aquests avenços en la vida quotidiana és molt remarcable, a vegades les persones grans es poden sentir limitades i excloses en aquest sentit. Els tallers que s’imparteixen a molts casals o centres culturals són una bona solució per ensenyar-los a utilitzar els ordinadors i familiaritzar-se amb internet.

Amb més panxa, més menudes, amb els braços més llargs o les orelles grans; les primeres joguines de ganxet del Casal de gent gran de la Verneda ja estan gairebé acabades. Cal dir que des de Tricotin Tricotan valorem que les joguines siguin diferents entre sí i no peces totes iguals i perfectes, doncs creiem que és important pels nens i nenes veure que, siguin com siguin, o tinguin la situació personal que tinguin, tothom és acceptat i valorat de la mateixa manera.

Les àvies solidàries del Casal de la Verneda esperen amb il·lusió la trobada amb el centre de nens i nenes que rebran els ninos. Mentrestant, ja fa tres dimarts que es reuneixen i, amb un domini de la tècnica molt fluid, dediquen tota la seva motivació al primer patró, en un ambient d’allò més divertit i amè.